Sort o Desgràcia? Estaré un Temps de Baixa
Els bombers GRAE del la Generalitat em van portar a l’hospital en helicòpter. Gràcies !!
Sort o Desgràcia?
¿Sort o Desgràcia? El passat 21 de Març vaig tenir la sort de quedar per anar a escalar a Montserrat amb uns amics. Per desgràcia, la corda que normalment estava fent servir estava humida perquè l’havia rentat, però per sort en tenia una altra, encara que, per desgràcia, era més curta. Per desgràcia no ho vaig pensar quan vaig pujar a la primera via d’escalfament, i no l’hi vaig dir al que m’assegurava. Per sort em vaig posar el casc, moltes vegades no me’l poso al ser una via fàcil. Per desgràcia, el company que m’assegurava no es va adonar que era curta, em va baixar molt ràpid i vaig caure a terra des d’una alçada de 8-9 metres més la velocitat que ja portava. Per sort vaig caure tan bé com es pot caure des de tanta alçada i, per sort, la inclinació de la roca del terra em va afavorir. Per desgràcia, vaig sentir un dolor immens, pensava que em moria o m’havia partit en dos. Per sort, als dos minuts, em vaig adonar que no em moriria i que notava i movia les cames. Per sort hi havien allà a prop uns bombers escaladors que em van ajudar i van facilitar el rescat. Sort o Desgràcia? Gràcies bombers!
Amics i família, pel vostre suport tinc clar a què em dedicaré més a partir d’ara
Sort o Desgràcia?
Segons ho interpretem. Però serà millor que el que no puguem canviar ho interpretem com una sort, així aconseguirem una millor emoció per encarar el futur. Millor sentir-se afortunat que desgraciat, no? I, encara que la majoria de persones encara creu que només hi ha una realitat, la veritat és que hi ha tantes interpretacions de la realitat com persones al món. De fet… no podem ni estar segurs que sigui millor estar viu que mort. Però compte!, que en aquesta societat ser víctima pot ser compensat amb una paga de per vida, per exemple. No confonguem una cosa amb l’altra.
Com a conseqüència: l’os del taló del peu molt mal trencat, fractura d’isqui, 3 vèrtebres aixafades, unes costelles trencades i diverses contusions. Sense casc no ho explico.
Per sort estic viu. Malauradament no podré caminar en molts mesos. ¿Sort o Desgràcia?
Un amic m’ha deixat una cadira de rodes elèctrica. Molt pràctica …
Acceptació
Ho he acceptat totalment des del primer moment, cosa que m’ha fet gaudir de les millores: En veure que viuria, que sentia les cames, que podria caminar. Poder orinar a urgències. Calmar-me del gran dolor després de moltes hores. Distreure’m amb l’activitat d’urgències. Arribar a Mútua de Terrassa. Arribar a una habitació. Rebre visites inesperades,. Rebre centenars de missatges de suport. Arribar a casa. Comprovar que podia ser autosuficient, etc.
Per pujar escales, coixinet lligat al cul i cap problema
L’acceptació no és una sort. És una habilitat que, com totes, es practica. El que no es pot canviar, s’accepta. Estic satisfet amb lo “bé” que ho he passat des del mateix moment de l’accident, fins avui i la projecció al futur: Serà perfecte estar un temps dedicat a la lectura, ordinador, comunicació, reflexió, meditació i sessions sense massatge. Alguns cursos els vaig a haver de posposar uns mesos, però tindré temps de desenvolupar noves idees. Sempre tinc la sensació de no saber arribar a les persones, amb lo molt que els puc oferir: Per tenir més capacitat d’acceptació, per gaudir més del cos, del sexe i de la vida.
Practicar l’acceptació
L’acceptació és la clau de la felicitat en qualsevol circumstància, sens dubte.
Me n’adono quan una persona m’explica alguna circumstància dramàtica en la seva vida. I me n’he adonat en aquest accident.
He practicat molt l’acceptació de la següent manera: Recordant que cada dia seré més vell. Cada vegada el meu cos perdrà qualitats, sentiré més dolor i seré propens a tenir més malalties. La meva pell es tornarà més seca, em costarà més aixecar-me, perdré memòria. Cada cop pitjor!. Em tocarà passar per molt mal de tot tipus i al final, em moriré. Això amb sort, si no tinc un accident o alguna malaltia aviat.
Acceptar aquesta realitat m’ajuda a comprendre que qualsevol desgràcia personal o pèrdua és sempre relativa, en aquest somni temporal que és la vida. Ho he comprovat ara més que mai, gràcies a l’accident.
Més temps per explorar la felicitat, la sexualitat, la salut, l’aprenentatge…
Reserva la teva sessió
Estaré un temps sense poder donar sessions amb massatge, però aviat podré donar qualsevol altre tipus de sessió. No dubtis a contactar-me per reservar una sessió o rebre informació.
