Educació sexual per a adolescents, i la resta de persones
Educació sexual per a adolescents, i la resta de persones
Volia trobar material d’educació sexual per a adolescents i em vaig posar a buscar a Google. Tal i com esperava, hi havia molta informació sobre la prevenció de l’embaràs i malalties, articles sobre la necessitat d’impartir-la, però molt menys d’educació sexual en sí mateixa.
Educació sexual per a adolescents, i la resta de personesa educador sexual sóc conscient que a la nostra societat no existeix ni ha existit una educació sexual seriosa i professional, perquè ensopeguem immediatament amb la moral i doble moral de cada persona, col·lectiu, país i religió. I és que, en la sexualitat es manifesta tot el que som, de forma clara, nítida i ampliada: conscient i inconscient, comoditat i incomoditat, amor i por, vergonya i orgull, etcètera. Per aquests motius, l’educació sexual és un tema difícil, sobretot entenent que els precedents educatius provenen d’ideologies concretes (Islam, Cristianisme, etc.) o de cultures molt llunyanes (Tao, Tantra, tribus diverses…). Hi ha la pornografia, que no volem considerar com educació sexual, encara que segurament moltes persones reconeixeríem que ens ha influït en la nostra forma de viure-la. S’està ara parlant d’una pornografia apta per a la formació i, d’aquest manera, fer que l’educació sigui eròtica i desitjable, i per tant, més efectiva, però sempre serà un model o exemple a imitar o seguir, i la sexualitat és tan personal i il·limitada que hauríem d’anar molt en compte a l’hora de donar exemples.
Buscava aquesta informació sobre formació als adolescents perquè considero que és el col·lectiu que més ho necessita o almenys, el que més rendiment n’obtindrà si ho apliquem, considerant l’esperança de vida, però sobretot perquè és en l’adolescència quan comencem a sentir la poderosa energia sexual, que mou muntanyes, fa pujar rius als salmons i tornar bojos als humans. És en aquesta edat quan iniciem la majoria d’hàbits sexuals, que conformaran la nostra sexualitat per la resta de la vida. I d’això es tracta, de crear i canviar hàbits, i gestionar-los d’acord amb la nostra voluntat i principis, i així utilitzar aquesta potent energia per obtenir tota mena de plaer: físic, emocional i mental, a curt termini (vivint el present) i a llarg termini (d’això en diem felicitat), en lloc de dolor, bloquejos, pors i malalties. I conrear una actitud que sàpiga acceptar i sigui oberta a aprendre i transformar-se.
L’educació sexual aniria molt bé també a les persones més grans, la tercera edat, ja que han viscut la major repressió; o les de mitjana edat, que de fet són les que vénen més a les meves sessions; o les persones amb alguna diversitat funcional, a qui fins fa poc fins i tot se’ls negava el dret a viure-la, o qualsevol altre col·lectiu, com ara el de GLBT, per no parlar d’altres cultures encara més reprimides. Tots tenim dret a ser educats per ser sexuals, que equival a dir a “ser feliços” si considerem la sexualitat com la capacitat que tenim d’experimentar plaer, o a “estar sans”, si considerem la sexualitat com una forma molt efectiva d’abordar la salut, o a “aprendre i transformar-nos”, si considerem la sexualitat com una forma d’aprenentatge i transformació.
De fet l’educació sexual que necessitem poc hauria de canviar d’un col·lectiu a un altre, ja que es tracta d’actituds en la nostra manera de ser, que poden ser compartides independentment de la nostra edat, gènere, identitat i orientació sexual, creences i diversitat funcional. Llavors la pregunta és clara:
Quina educació sexual caldria impartir?
Hauria de ser aquella que promou:
-
La nostra capacitat il·limitada d’experimentar i gestionar el plaer físic, emocional i mental.
-
L’acceptació del que som i l’obertura a transformar-nos.
-
L’aprenentatge i la transformació a través de voluntat i pràctica.
-
La llibertat individual i la no dependència a altres persones.
-
El respecte de la llibertat de les altres persones per davant de la nostra.
Com seria aquesta educació?
-
Explicaria adequadament als adolescents (i els altres col·lectius) sobre aquests punts.
-
Crearia dinàmiques de grup, on els participants podrien experimentar el que s’ha explicat.
-
Promouria l’auto-plaer i la masturbació intel·ligent, per permetre’ns explorar i practicar el plaer i l’erotisme com a experiència individual, sense culpa ni vergonya.
-
Establiria converses obertes, creant un espai que donés permís i seguretat als participants per intercanviar informació.
-
Proposaria pràctiques concretes en les relacions sexuals íntimes per afavorir la creació d’hàbits d’acord amb els principis de cada persona.
-
Impartiria sessions pràctiques de massatge i exploració corporal, mitjançant un professor que guiés als alumnes tan en l’aplicació de la tècnica al seu company, com en l’actitud, tan per donar com per rebre.
Caldria ser cauts a l’hora de tractar amb un col·lectiu adolescent i menor d’edat, respectant sempre els límits legals i morals establerts en la societat.
Per descomptat, no pretenc aquí fer una proposta final i concreta, sinó tan sols un apunt, un enfocament que hauria de ser desenvolupat en profunditat per un equip d’especialistes.
Qui serien els formadors?
Es planteja un problema quan parlem d’impartir una educació sexual que no ha existit abans.
Òbviament, haurien de ser persones afins amb els punts descrits, que estiguessin participant activament en programes de formació sexual, conscients de ser pioneres en aquesta matèria i per tant obertes investigar i aprendre.
És de destacar la tasca realitzada pel Dr. Joseph Kramer al llarg de tota la seva vida. Ell ha creat una escola privada d’educació sexual, que desenvolupa de diverses formes:
Un concepte de tractament de la sexualitat basada en el coaching i el treball corporal.
Portals d’educació sexual
Investigador nat, és autor de diversos assajos i vídeos i participa activament en formacions que s’imparteixen en molts països del món, a través d’escoles-franquícia. A l’estat de Califòrnia, on ell resideix, la professió de Sexological Bodyworker i educador sexual és legal i reconeguda, com a d’altres països del món.
Jo vaig fer les meves dues formacions de Sexological bodywork, a Suïssa i Espanya, i dono fe de la seva saviesa i saber fer delegant en professors molt capacitats.
La tradició tàntrica d’utilitzar la sexualitat com un art per obtenir plaer, salut i saviesa, no és una cosa remota, llunyana i difícil, sinó un mètode simple, eficaç, i molt adequat per a la societat actual, que necessita més educació enfocada a la felicitat (ser) que a obtenir resultats (tenir). Recuperar aquesta mil·lenària tradició, i aplicar-la utilitzant tota la informació i mitjans actuals, podria ser l’essència de l’educació sexual que fa falta i, més enllà de la sexualitat, de l’educació que la societat necessita en general.
Espero, humilment, aportar a l’educació sexual tant com em sigui possible. Es tracta del plaer i la felicitat de les persones.
Jordi Oller
