Tinc Rampells d’Amor
Rampells d’amor
Tinc rampells d’amor
Tot d’una desitjo el bé de tots. Tothom és bo i comprenc que tot allò que és “dolent” té un perquè.
I ploro emocionat tant per les persones que desitgen el millor als altres, com per les que estan enfadades i desitgen el mal. Tot té una explicació.
Em poso a escriure, aquí, a l’ordinador. Vull expressar el que sento. Aquesta acceptació profunda.
Ho trobo difícil, però segueixo intentant-ho!
I veig totes les meves debilitats i defectes, al marge del que anomenem “el millor de mi”.
¿No serà el pitjor, el millor?
La meva inseguretat, la meva tristesa, la meva impotència, la meva inconsciència, la meva arrogància, RECONEGUDA, em fa plorar, d’amor.
Jordi Oller
