La paraula “Energia” per Betty Martin (Ja ho deia jo!)
Fa molts anys que dic que la paraula “energia” s’esta utilitzant per evitar referir-nos a alguna cosa concreta, i per evitar la pròpia responsabilitat al parlar. En els meus tallers i cursos, demano als assistents que l’evitin per aquesta raó. Tot d’una, m’he trobat aquest post al web de Betty Martin: bettymartin.org. Ella ho explica de manera magistral quan li pregunten per la seva petició de no usar-la en els seus tallers i cursos.
Betty Martin és una experta educadora sexual, Sexological Bodyworker i creadora i facilitadora de “La roda del consentiment”: Un concepte imprescindible per a tots els que ens dediquem al treball corporal i el massatge. És un regal la seva web, que conté, entre altres perles, una versió simple d’aquest exercici, també en Espanyol, que pot canviar molt la forma de tocar i ser tocat, i també el concepte de donar i rebre en qualsevol àmbit.
Aquest és el seu post:
Algú em va escriure recentment, dient que estan treballant en la meva presentació per a una conferència (a Montreal!). Havien escoltat que en les meves classes preferia que la gent no fes servir la paraula “energia”, i em van preguntar si podia explicar per què. Es corre la veu, suposo … Montreal!
Això és el que vaig escriure:
Hola Gary,
Déu meu, les xafarderies viatgen! ?
Entenc que el cos humà genera un camp biomagnètic que les persones sovint li diuen ‘energia’ o ‘camp d’energia’ i que moltes persones fan feina d’energia com un mètode de curació. He donat i rebut treball d’energia moltes vegades.
L’ús de la paraula “energia” en la conversa, però, té alguns problemes.
En primer lloc, es fa servir de tantes maneres, que no sé a quin significat es refereixen, per la qual cosa acostumo a preguntar.
En segon lloc, a les meves classes, estic ajudant a les persones a aprendre a assumir una major responsabilitat per si mateixes i per les seves eleccions. El que noto és que la paraula “energia” sovint s’utilitza com una forma d’evitar dir alguna cosa més directe.
Per exemple:
“L’energia sexual es mou a través del meu cos”, en lloc de, em sento excitada o sento calor a les cames.
“Tinc molta energia per a aquesta persona”, en lloc de: “M’agrada aquesta persona”, “em sento excitat per aquesta persona”, “li tinc por” o “no m’agrada”. o, quan estic a prop d’aquesta persona, sento papallones en el estómac.
“L’habitació està plena d’energia”, en lloc de “tinc por”, “em sento emocionat”, “em sento excitat” o “m’adono que tothom sembla entusiasmat”.
‘Estàs emetent energia dolenta, o energia sexual, o energia necessitada’ – en lloc de – quan em mires sense parpellejar, sento por, o quan et recolzes en mi d’aquesta manera em sento sexual, o quan veig tristesa a la teva cara em sento culpable.
I per descomptat – ‘Aquesta persona té mala energia’ – en lloc de – No m’agrada aquesta persona, o sento por amb aquesta persona, o em sento confós amb aquesta persona, o – aquesta persona es veu perillosa i suggereixo que marxem.
Essencialment, la “energia” manté les coses prou vagues com per no haver de enfrontar-te a tu mateix.
Un altre problema és que en dir ‘energia’ estàs parlant en tercera persona. És a dir, sobre una cosa, alguna força, en lloc de sobre tu mateix. Fa que sigui més fàcil pensar que alguna cosa t’està succeint en lloc de reconèixer que hi ha alguna cosa que sents, o notes, o tries.
Llavors, quan les persones a les meves classes fan servir la paraula, els pregunto què és el que estan tractant de dir o tractant d’evitar dir. O el que noten sobre ells mateixos.
També és un experiment força interessant fer veure durant uns dies que no existeix tal cosa. Llavors, què notes sobre tu mateix i de què comences a responsabilitzar-te?
Espero que gaudeixis la teva conferència!
Traduït per Jordi Oller
